Bach, sempre una bona opció

Per Eva Guijarro

Fitxa tècnica: J. S. Bach: Weihnachtsoratorium (Oratori de Nadal), BWV 248. Selecció d’àries, corals i cors. Blanca Ruiz, soprano; Lorena Valero, contralt; Sebastià Peris, baríton. Orfeó Valencià, Josep Lluís Valldecabres, director. Orquestra CullerArts/Collegium Instrumentale. Cristóbal Soler, director. Cullera, Església dels Sants Joans, 18 de desembre, 19:30 hores. Gandia, Col·legiata de Santa Maria, 26 de desembre, 21:00 hores.

“Crec que Sebastian era un home molt difícil de conéixer no volent-lo. Si jo no l’haguera estimat des del principi, estic segura que mai l’haguera entés. Era sempre molt retret, tímid, no es manifestava amb paraules si no amb la seua actitud i, naturalment, amb la seua música.”

Així descrivia Anna Magdalena Bach al seu marit i company de vida a la “Pequeña crónica” que va escriure després de la seua mort. (Die kleine Chronik der Anna Magdalena Bach).

Quant afortunats som de que Johann Sebastian Bach ens deixara la seua música i expressara amb ella la seua sapiència, la creativitat, el pensament, la personalitat, la intel·ligència, la dolçor i el gust. Considerat com un dels millors músics de la història (si no el que més), és el creador de moltíssimes obres entre les que es troba l’Oratori de Nadal.

Bach escriu aquesta obra en 1734, quan treballava com a mestre cantor de l’escola de “Sant Tomàs” de Leipzig. Dins de les seues obligacions com a mestre cantor devia escriure música per als oficis de l’església i, sobretot, festes religioses. És cert que no contava amb un cor gran, de fet a la crònica de la seua dona es parla de tres sopranos, 3 contralts, tres tenors i tres baixos  i tampoc l’orquestra estava ben formada, segons el mateix Bach, part d’ells no estaven ben instruïts dins de l’art musical i altres eren completament incapaços. Podem dir que les condicions no eren les millors per a escriure una música tan perfecta, però el gran Bach ho va aconseguir.

Mitjançant un narrador (l’Evangelista, tenor), es conta, combinant cantates, corals i parts de solistes, la història del període de Nadal, des del naixement de Jesús fins l’Adoració dels Reis. Anecdòticament, Bach va alterar l’ordre natural dels Evangelis que introdueixen “la fugida a Egipte” abans de l’arribada dels Reis Mags i va col·locar aquesta fugida al final de la sexta part de l’Oratori, tenint en compte que Bach no li veia sentit a una fugida si després hi havia l’Adoració dels Reis.

El resultat de l’obra, malgrat les circumstàncies del compositor, va ser excel·lent. Una peça de complexitat i densitat importants que cantant-la ens produeix una sensació meravellosa de pau i alegria.

Per a mí, personalment, es compleix el que sempre passa amb la música d’aquest geni: quant més la cantes més t’agrada i cada vegada ets capaç d’escoltar-la de forma diferent. És la qualitat de la música de Bach, està tan ben escrita que multiplica el seu efecte cada vegada que s’interpreta.

GRÀCIES JOHANN SEBASTIAN BACH!