Dijous, 19 de novembre de 2022. El Gran Pichín. Espectàcul de màgia a càrrec de Jaime Gómez

EL GRAN PICHÍN

València, 19 de novembre de 2022 

Benvolguda Engràcia:

Poc a poc es va restablint la normalitat, entre cometes. Hem estat dos anys ben tocats i amb molta por de trobar-nos de morros amb el bixo. El pitjor és que deixem a mitges la pandèmia i ens trobem amb una guerra estúpida i criminal que està alterant les nostres vides i disparant els preus dels productes bàsics. De seguir com fins ara sols podrem menjar cacaus i tramussos.

Ja ens pega molts rebolcons la vida i jo no tinc ganes d’amargar-me l’existència. Per tant, ahir era dia de festa, estava convidada per l’Orfeó, després de dos anys, al E.C.O. Actuava un tal Gran Pichín, per descomptat que el cartell era d’alló més estrany, un peixot lletgíssim amb xistera. Nyas coca!!! Però allà que me’n aní jo amb el meu bocata i no pensava perdre’m res. Igual és que teníem mariscada. Però no, les picadetes de sempre, potser menys que altres vegades, i moltíssima gent. Es notava que hi havia ganes. El Sr. Zapater es presentà el Gran Pichín, persona internacional, que ha recorregut el món i que ràpidament marxava cap a Albacete. Ens ixqué un home amb una camisa i unes ulleres com aquelles boles d’espillets de la disco de quan érem jovenetes, pos igual. Mira, quina gràcia, amb baralles de cartes ens feu uns jocs que, jo encara estic bocabadada. Allà que trau al Sr. director i a la seua dona per a que li passara mentalment la carta que havia vist. A la Raquel que la va fer passejar per tot el local amb un aparell al front i que ens tenía que passar mentalment la carta que havia vist i nosaltres endevinar-la. Esta tenía truc, nosaltres ho sabíem, pero la Raquel es quedà d’una peça quan va vore que tots la varem endevinar. Rialles i aplaudiments no pararen en tota la nit. Per a rematar la feina, ens havien donat un sobret a cadascú i quan ens digué que els obrírem vérem que hi havia quatre cartes. Ens digué que les trencarem per la mitad, un tros que el guardàrem i els altres que els llançarem, cap el pis, cap el veí, tots menys el últim. Ens feu treure el que s’haviem guardat i resulta que eren els dos trossos de la mateixa carta. Com t’has quedat? Pues la mateixa cara de fava que jo. Ara esperant amb impaciència el proper.

Vaig entrar a casa i el primer que vaig sentir foren els ronquits del Pep, per tant, un altre día serà.

Una forta abraçada de la teua amiga,

Leocàdia.

Dijous, 26 de gener de 2023. Tros de Prèssec. Concert en reconeixement al disc de Josep Lluís Valldecabres.

TROS DE PRÉSSEC, TROS DE VIDA

València, 27 de gener de 2023

Benvolguda Engràcia:

No t’ho vas a creure, però tens una amiga que passarà a la historia. M’acaben de nomenar “Portera Ilustre”. Estic la mar d’emocionada. La Junta de veïns em col.locarà la granera d’or el mes que ve. Encara no m’ho crec, i dic jo, que tindré que preparar un discurset i tot. Maree, quins nervis!
Però bé, anem al que anem. Anit hi hagué als locals de l’Orfeó un ECO. M’enviaren la invitació i de veres que era impossible endevinar de quí es podia tractar. Allò estava de gom a gom. Casi impossible acostar-se a les taules de la picadeta, sols vaig poder agafar un tros de xoriço cantimpalo i tres papes, això sí, un bon got de ví per a calfar la panxa.

Entrarem a la sala gran de pressa per agafar puesto i el Sr. Zapater, Mestre de cerimònies, ens contà de què anava allò. Una mena d’homenatge al Sr. Director, que fa un grapat de temps va fer un disc i les cançons les cantaríen gent de dins i fora de l’Orfeó. Va començar la ronda amb el mateix Sr. Zapater, amb la Cançó a la meua mare. El Sr. Director que no savia res de tot allò, la seua cara ja era tot un poema amb els ulls humits.

Seguia Anna Rosselló cantant Despertar. Ella al piano i el Sr. Caffarena a la guitarra. Els pels de punta i tots aborronats. Etnología, cantada al piano per Jorge. A estes altures jo ja estava que no cavia en mi. Cosa més bonica i tots estirant el coll per a mirar al Director de tant en tant.

Entre cançó i cançó es podia fer una pregunta al Sr. Director, i es va contar un munt d’anècdotes. Per una vela, al piano Felix i van començar a cantar Isabel, Xelo, fins a deu o dotze persones més. La Estrella, Amàlia i la seua filla al violí i el Sr. Debón al piano.

Allò era un no parar d’emocions i de bon rotllo. El fred es va quedar fora de la sala perquè allà dins l’ambient no podia ser més càlid.

Teresa Núñez, guitarra en mà, va cantar Llàgrimes. No m’esperava jo una nit semblant, les cares de tots i sobre tot del Sr. Valldecabres, ho dien tot. Joan i Llum, germans del Sr. Director, amb el Sr. Debón al piano, cantaren Escolto la secreta. L’abraçada dels tres germans ho dia tot.

Cançó de la Taba, Vicent Roig a la guitarra, Miguel Angel i José Miguel, encara que a última hora José Miguel no ixqué. I per à tancar la nit el Sr. Director i la seua filla cantaren Tros de préssec, cançó que dona títol al disc.
Una nit per a recordar, una nit plena de vida, amistat i d’emocions.

Gràcies a tots, gràcies al Sr. Debón i al Sr. Director per haver-nos regalat una nit inoblidable.
Com no podia dormir amb tantes emocions, l’ambient, les cançons, el meu títol de Portera ilustre. Total, jo volia xarrar una mica amb el Paco pero ja estava bufant al llit. Un altre día serà.

Una abraçada molt forta de la teua amiga

Leocàdia.

Dijous, 23 de febrer de 2023. Kisok·Curant. Anna Rosselló, piano i veu. Nacho Mañó, guitarra. Tere Núñez, baix i percussió. Ximo Caffarena, saxo i percussió.

KISOK·CURANT

València, a 24 de febrer de 2023

Benvolguda Engràcia:

Ahir aní al Mercadona del barri a comprar i no tenia ni idea què fer per a dinar. Vaig trobar polp, que ja estava cuit i embassat, i me’l vaig endur cap a casa. Tenia curiositat i vaig mirar a l’internete alguna recepta fàcil. El primer que vaig trobar eren curiositats del bitxo en questió. «Se trata de un animal muy inteligente y con una gran memoria (al contrari que jo). Posee tres corazones y nueve cerebros, uno general y otro pequeño para cada uno de sus brazos que actúan de forma independiente, como los dedos de un pianista”. En qui creus que vaig pensar. Efectivament, en el Sr. Debón, l’imaginava amb un cervell a cada dit. Se me feu molt complicat tot. “El tercer brazo derecho es también el órgano copulador (mande????) que introduce en la cloaca de la hembra para depositar los espermatozoos”. La virgendelabrigopana!!! No sé de qui seria l’article, però nomenar al xixi cloaca no m’agradà gens ni miqueta. Total que sense traure’m del cap el tema de la cloaca vaig fer polp al ajillo i vaig passar de receptes. Estava ben rebò.

Em falta la memòria que li sobra al polp. No sé perquè t’he dit tot este romanç.

El cas és, que ahir tinguérem ECO. Em digueren que era Kisok·Curant… El primer que vaig pensar va ser que el títol l’havien comprat en IKEA i no havien sabut muntar-lo. El cas és què casi em quede sense cadira. De gom a gom estava allò. El Sr. Zapater ens presentà l’Anna Rosselló, acompanyada de Tere Núñez, Ximo Caffarena i Nacho Mañó, presentant el seu disc Kisok·Curant. Jo pensant que no havien sabut muntar el títol, però ací estava Anna que ens ho explicà. Tenia alguna cosa a vore en la filosofia Zen dels japonesos. Que vaja, que no era de IKEA. Amb tu les ganes de caminar, va ser la primera cançó de la nit, ganes de caminar amb tu, al teu costat pels carrers de València. Una música festiva i alegre que em va deixar d’una peça. Vaig pensar que l’Anna també tenia un cervell a cada dit. Ara, que la resta de músics deixa’ls anar, que tens al Sr. Caffarena que igual toca les castanyoles que la flauta i sense despentinar-se. La Tere asseguda sobre una mena de basquet, una guitarreta i pals de timbals als peus que pegava sobre el basquet, xica, quina gràcia! I El Sr. Nacho que li treia una alegria a la guitarra que no veges. Genial!!! Moments que valen milions, com els d’aquesta nit. Benissa, un homenatge a la seua terra. Dels camins que vas iniciar. I digues-li adeu. Tots em tingut que dir alguna vegada adeu i qui diga que no és un mentider. L’energia del Bombí. Cançó de l’esperança. Vaig gaudir de la nit com poques vegades. Sentiments, música, alegria i molt bon rotllo. Moltes, moltes gràcies Anna, i a Tere, Nacho i Ximo.

Vaig pujar a casa amb un somriure d’orella a orella i amb moltes ganes de xerrar amb el Pep. Pensava amb el tercer braç de la dreta del polp. Quan vaig obrir la porta, el primer que vaig escoltar varen ser els roncs del Pep. Altra nit serà.

Bé amiga, demà tinc que fer tota l’escala i els vidres del pati. Segur que quan compres polp el primer que faràs serà inspeccionar el tercer braç de la dreta del polp. Una besadeta de la teua amiga

Leocàdia.