«El medi és el missatge” deia i, amb molta raó, McLuhan i és de debò. El missatge és l’alegria, el gaudi, la joia, l’esperança. Almenys per mí. I aquesta és una petita aproximació a la Novena simfonia del mestre Beethoven, que si tot va bé, tindrem l’ocasió de tornar a cantar en breu.
Entre los días 1 y 17 de octubre de 1978, el Orfeón Navarro Reverter emprendía una gira por Estados Unidos y Canadá, que resultó ser no solo un completo éxito a nivel artístico sino también a nivel humano. El coro que dirigía entonces Jesús Ribera Faig ofreció un total de siete actuaciones, cinco oficiales en Estados Unidos y dos no oficiales en los tres días en que estuvieron en Canadá.
Raquel Carrero ha guardado toda su vida un hueco para el canto coral. Empezó de niña en los Pequeños Cantores y desde hace más de dos décadas continúa compartiendo la experiencia de cantar en un coro en la cuerda de contraltos del Orfeó Valencià.
BAJEZA: Acción vil y despreciable realizada por un bajo en pleno concierto.
Aquesta obra envolta la vida quotidiana, amateur o professional de cantants, instrumentistes, directors, melòmans i públic en general a diferents nivells i en contextos diversos. La seua audició i/o interpretació s’embarga de sensacions impressionants.
Aquest funest any de 2020 encara havia de mostrar-nos una cara més cruel que la que ens havia ensenyat amb la implacable pandèmia del Covid-19. El nostre company i amic José Ramón Porta faltava tristament deixant al nostre orfeó i a la secció de baixos un forat impossible de cobrir.
Aquestos mesos han estat una prova molt dura per a tots. Hem viscut experiències que ningú no s’haguera pogut imaginar fa només 12 mesos. Hem vist com la nostra relació amb els nostres amics, familiars i companys s’ha vista seriosament alterada, quan no en els més tristos casos, hem assistit apenats a la despedida de moltes persones estimades.
REPORTAJE: Cualquier artículo, noticia o documental que nos dé información acerca de nuestro compañero José Ramón (Gran Persona).
Maldito coronavirus. Llevamos ya un mes de encierro domiciliario y la falta de contacto físico con el mundo exterior se echa cada vez más de menos. No así el contacto virtual, que se ha multiplicado exponencialmente. Y de repente parece que nos falta tiempo con la ingente oferta de contenidos. Como me comentaba un buen amigo: «Te pones a no hacer nada y es un no parar».
Fa poc més de tres mesos el nostre Orfeó estava preparat per als assajos del Requiem de Verdi. Interpretava Messiah de Händel, així com el Retaule de Nadal. No és possible!: què recent i què lluny ens queda tot això, veritat?…