{"id":176,"date":"2019-11-26T15:07:52","date_gmt":"2019-11-26T15:07:52","guid":{"rendered":"https:\/\/orfeovalencia.org\/blog\/?p=176"},"modified":"2019-11-26T15:07:53","modified_gmt":"2019-11-26T15:07:53","slug":"el-martell-de-la-sisena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/orfeovalencia.org\/blog\/2019\/11\/26\/el-martell-de-la-sisena\/","title":{"rendered":"El martell de la “Sisena”"},"content":{"rendered":"\n

Per Fernando Morales<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan assistim en directe a qualsevol interpretaci\u00f3 de la “Sisena” de Mahler i escoltem els brutals impactes del martell en el Finale pensem que el compositor est\u00e0 mostrant el seu dolor obertament als ulls de tots: els tres colps que representen els que havien de derribar a l’heroi com si fora un arbre, per\u00f2… realment va ser aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Mahler, en una imatge de 1907<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El Finale<\/em> de la Sexta Simfonia<\/strong> \u00e9s lleig. Aix\u00ed de clar! Tan lleig com ho \u00e9s la Gran Fuga, op. 133<\/strong> de Beethoven. \u00c9s com si aquestos grans genis no consideraren el fet art\u00edstic com \u00fanicament un mitj\u00e0 de representaci\u00f3 de la bellesa sin\u00f2 com una manera d’expressi\u00f3 del m\u00f3n que a voltes \u00e9s ideal, a voltes \u00e9s llumin\u00f3s,… per\u00f2 que moltes vegades es pot tornar tenebr\u00f3s, terror\u00edfic o directament repulsiu.<\/p>\n\n\n\n

I per arribar a aquest moviment final tan horror\u00f3s, de qu\u00e8 ens ha estat parlant Gustav Mahler en els moviments precedents de la Sisena<\/strong>? Al primer moviment contraposa un primer tema marcial, una marxa militar implacable, amb la dol\u00e7or i luminositat del “tema de Alma”. Est\u00e0 mostrant com era en eixe moment la seua vida?: el treball com director de l`\u00d2pera de Viena al que havia de manar amb la fermesa d’un capit\u00e0 general al camp de batalla, equilibrat despr\u00e9s a la intimitat de la llar per la pres\u00e8ncia del seu amor, el seu refugi: la seua esposa Alma, centre de la fam\u00edlia que acabava de formar (Alma i Gustav es casaren a 1902, Maria va naixer a 1902 i Anna a 1904)?<\/p>\n\n\n\n

El segon moviment (si respectem els presumptes desitjos del propi compositor en una segona revisi\u00f3 de l’obra) \u00e9s un estrany Scherzo<\/em>, pintat amb una p\u00e0tina l\u00fagubre i que sona sarc\u00e0stic, t\u00e8tric i que destaca per la seua segona secci\u00f3, un episodi amb ritme irregular i que segons contaria posteriorment Alma representava els jocs de les seues filles al calaix d’arena que va encarregar el compositor per que les seues xiquetes jugaren. Argument insostenible perqu\u00e8 quan Mahler el va escriure (a l’estiu de 1903), Maria comptava nom\u00e9s amb sis mesos de vida i Anna encara no havia nascut.<\/p>\n\n\n\n

El tercer moviment (Andante moderato<\/em>) \u00e9s l’\u00fanica concesi\u00f3 a una suportable calma, com si fora eixe moment de quietud que precedeix a la terrible tempesta que est\u00e0 per arribar.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

I com \u00e9s el Finale<\/em> de la Sisena<\/strong>? \u00c9s un moviment colosal. Es prolonga per damunt dels 30 minuts, llarg\u00e0ria nom\u00e9s comparable al moviment inicial de la Tercera<\/strong> (si descomptem els 75 minuts de la segona part de l’Octava<\/strong>). Es tracta d’un discurs musical fosc, amb una narraci\u00f3 que fuig de les melodies clares, de les armonies agradables, de les instrumentacions coloristes. S’obri amb un negre pizzicato <\/em>dels contrabaixos, un arpegi de la celesta i un colp tenebr\u00f3s de la percussi\u00f3 al que segueix la corda enunciant un recitatiu que culmina en un estruend\u00f3s crit de la percusi\u00f3 i les trompes abans d’arribar a una enunciaci\u00f3 a c\u00e0rrec de la tuba!<\/p>\n\n\n\n

\n