{"id":673,"date":"2022-05-29T18:58:27","date_gmt":"2022-05-29T18:58:27","guid":{"rendered":"https:\/\/orfeovalencia.org\/blog\/?p=673"},"modified":"2022-05-29T18:58:28","modified_gmt":"2022-05-29T18:58:28","slug":"recordant-latlantida-verdaguer-i-falla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/orfeovalencia.org\/blog\/2022\/05\/29\/recordant-latlantida-verdaguer-i-falla\/","title":{"rendered":"Recordant L’Atl\u00e0ntida, Verdaguer i Falla"},"content":{"rendered":"\n

Per Ferran Mu\u00f1oz<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A Bernat Santabasilisa<\/p>

(1945-2022)<\/p>

L’escolania, oh Verge,<\/em><\/p>

n’\u00e9s vostre colomar:<\/em><\/p>

a aquell que ahir us cantava,<\/em><\/p>

qui avui no el plorar\u00e0?<\/em><\/p>

(Verdaguer)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

1. 1992: PREPARACI\u00d3 DE L\u2019OBRA I GRAVACI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En la Resid\u00e8ncia \u201cLos Llanos\u201d (U.I.M.P.) de Santander ens concentr\u00e0rem tres cors universitaris: el de les Illes Balears, el Polif\u00f2nic de la Laguna i el Sim\u00f3n Bol\u00edvar de Caracas dirigits per Company, Cruz i Silva, i un amateur de Val\u00e8ncia, dirigit per Josep Llu\u00eds Valldecabres.<\/p>\n\n\n\n

Les imatges que em venen al cap pertanyen a un dels primers assajos amb els quatre cors. Edmon Colomer intentava explicar el sentit del poema de Verdaguer i de sobte entropessa amb la paraula \u201cfitora\u201d i demana si alg\u00fa sabia el significat. Alguns membres del nostre cor s\u2019havien documentat sobre Verdaguer i Falla i un d\u2019ells va respondre: \u201cS\u00ed. \u00c9s una mena de forca, el Trident de Posid\u00f3, el \u201cD\u00e9u potent de l\u2019ona\u201d. Totes les mirades es van dirigir cap a nosaltres, principalment les de Maria del Mar i les seves amigues del cor balear que, a partir d\u2019aquest moment, es varen unir al nostre grup.<\/p>\n\n\n\n

En els Cors, ja se sap, sempre hi ha una certa competici\u00f3. Els balears portaven la \u2018divisa\u2019 universit\u00e0ria, que semblava excloure de tot tipus d\u2019estudis als altres. Carmen Cruz enarborava l\u2019estendard de l\u2019afinaci\u00f3 perfecta que no compartia amb la resta de cors. Prompte ens vam assabentar que havien completat el nombre amb refor\u00e7os del conservatori sense experi\u00e8ncia coral i que no afinaven tant. Els  vene\u00e7olans el que volien era passar-ho el millor possible. Com tots, per\u00f2 ells ho demostraven. Nosaltres hav\u00edem fet un treball seri\u00f3s i rigor\u00f3s a Val\u00e8ncia i present\u00e0vem fets, no paraules. Per\u00f2 els que volien tallar el bacall\u00e0 eren els directors illencs i comen\u00e7aren a marcar terreny en els assajos per cordes.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Jacint Verdaguer<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

A mesura que avan\u00e7aven els dies, el nostre cor s\u2019anava fent m\u00e9s de respectar i fins i tot Carmen Cruz feu intents d\u2019apropament. (Alguna conversa amb Juanjo Artazkok). La veritat \u00e9s que ella es va tranquil\u00b7litzar, per\u00f2 no totes les contralts seguiren l\u2019exemple.<\/p>\n\n\n\n

Una altra imatge: Un dels dies que cant\u00e0vem la Salve <\/em>un dels nostres coralistes va comentar en veu alta que \u201cEstel del Monserrat era castellano\u201d. No recordo si alg\u00fa li va respondre, potser s\u00ed, per\u00f2 Joan Camps, en una de les pauses, li va dir a Josep Lluis: \u201cTeniu un blavero\u201d. No crec que hi hagu\u00e9s mala intenci\u00f3 per cap de les dues parts.          <\/p>\n\n\n\n

En la prova general amb solistes es vam sentir captivats per Mar\u00eda Bayo que, dissortadament mai va superar aquell moment, ni en el concert de Sevilla.<\/p>\n\n\n\n

De Madrid recordo el Caf\u00e8 Gij\u00f3n, el Palau de Linares i un programa de r\u00e0dio de Gomaespuma que trucaren al Palau de la Sarsuela i li varen preguntar al cuiner \u201csi el pr\u00edncipe nos com\u00eda bien\u201d. (Felip ja tenia 34 anys).<\/p>\n\n\n\n

He oblidat quasi tot del concert a Sevilla, i malgrat que el record tendeix a embellir el passat, em ve a la mem\u00f2ria la meua resist\u00e8ncia enfrontada a l\u2019exaltaci\u00f3 de la majoria de coralistes. \u201cMai podem recobrar completament all\u00f2 que hem oblidat. I potser aix\u00f2 sigui bo\u201d, deia Walter Benjamin.<\/p>\n\n\n\n

La gravaci\u00f3 del CD fou al Palau de la M\u00fasica de Val\u00e8ncia que, sortosament, no estava en obres. I de bell nou ens van reunir tots els cors d\u2019adults i es van afegir els Petits Cantors de Val\u00e8ncia. Em ve a la mem\u00f2ria que pass\u00e0rem tota una vesprada per tal que Berganza i el t\u00e8cnic de so trobaren que una nota ja era bona. A\u00e7\u00f2 i la resta del treball dels altres van contribuir finalment a \u201c… l\u2019\u00e9quilibre et la coh\u00e9sion enflamm\u00e9s qu\u2019offre Colomer<\/em> \u00bb (\u2026 l\u2019equilibri ardent i la cohesi\u00f3 que ofereix Colomer)  \u201cFinisque ab origine pendet\u201d, <\/em>va escriure Marcus Manilius, contemporani d\u2019August. I en el nostre cas \u00e9s veritat. \u2018El fi \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del principi\u2019. El principi d\u2019haver preparat rigorosament Atl\u00e0ntida <\/strong><\/em>per cantar-la en l\u2019Expo del 92 i despr\u00e9s gravar-la en Val\u00e8ncia. I per conseq\u00fc\u00e8ncia vam ser escollits per Pons i la Fura, junt al Cor de Val\u00e8ncia, per participar al Festival de Granada, i tamb\u00e9 d\u2019altres experi\u00e8ncies enriquidores i gratificants.<\/p>\n\n\n\n

2. GRANADA. 1996, JUNY. PLA\u00c7A DE LAS PASIEGAS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n