Com déiem ahir…

Publicado por admin en

Opinión

Per Francisca Hipólito

Amb aquesta dita, que potser sí o potser no digué Fray Luis de León, encetem el camí de la nova revista de l’Orfeó «Sempre Cantant», hereva de «La Veu».

«Però renaix amb la mateixa idea i el mateix esperit, servir de nexe de comunicació entre tots nosaltres»

Exemplar de primavera de 2005 de «La Veu»

Aquesta nova veu canviarà el paper pel digital, per tal de fer-la més accessible i que la seua difusió siga més ampla, i també, per què no admetre-ho, perquè siga més barata. Però renaix amb la mateixa idea i el mateix esperit, servir de nexe de comunicació entre tots nosaltres.

Encara recorde quan em repartiren la meua primera Veu. Em va fer molt de goig sentir que era orfeonista «de ple dret» mereixedora de la revista, encara que era tan novençana que no sabia qui eren els que escrivien i signaven els articles. Em va semblar una cosa extraordinària. Un Orfeó que tenia una publicació pròpia tan ben editada, amb eixos dibuixos, eixos textos… Em venen a la memòria un article sobre Alfonsina Storni i els seus poemes, amb ocasió de l’enèsima interpretació d’Alfonsina y el mar; o l’entrevista a Lluís Llach, arran de fer amb ell Campanades a Morts. Després van vindre algunes revistes més, fins que es deixà de fer. Van ser bons temps.

Ara la nostra revista serà pareguda o serà diferent, però serà un projecte de l’Orfeó que espere que tinga una llarga vida, i aconseguisca enrolar un gran equip de redacció. Serà, sens dubte, testimoni de tot, i tot bo, el que ens espera en el futur. Venen temps difícils on cal que fem pinya entorn del nostre projecte musical. No hi haurà adversitat que puga amb totes i tots nosaltres si estem junts en aquest vaixell. Albirarem terra i aplegarem a bon port… sempre cantant.

Categorías: Editorial

2 commentarios

Xema Z · septiembre 17, 2019 a las 2:33 pm

Benvinguda i llarga vida a la revista. Seria bò que tot el mon s’anara animant a fer tota mena d’aportacións. Segur que hi ha molt de «brillant» amagat.
I només una pregunta que segur que te una fàcil resposta: No s’havera pogut respectar el nom antic de La Veu que ja tenia tots els resgistres que li atgorgaven tota l’entitat d’una publicació normalitzada?

    admin · septiembre 18, 2019 a las 10:04 am

    Gràcies Xema per les teues paraules. Respecte al nom de la publicació, optàrem per un nom nou perquè són nous temps, noves persones, noves mitjans de difusió, noves eines per desenvolupar-lo, i la ben merescuda reputació de La Veu la fea mereixedora d’un respecte. Però certament hauria sigut un honor recuperar eixe nom.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *