Benvolguda Engràcia: Entre la calor que ens fa, la pegalís per tot el cos per la suor, les nits toledanes que ens asalten criminalment, sense vergonya i a traició. Com si no tinguérem prou amb tot el panorama, tant polític com judicial, que tenim que suportar diariament, a la frutera major de “lo reyno”, els bulos i troles que enverinen tot. Xica, que vols que et diga, jo crec en el karma ixe i qualsevol dia moltes coses se les tindran que tragar.
Dissabte 21 de març de 2026. Han passat dos anys des que l’Orfeó hagué de deixar el seu antic i benvolgut local de la plaça Bisbe Amigó de València pel qual havien passat moltíssims orfeonistes al llarg de 25 anys. Durant eixe temps, ha continuat la seua activitat musical al col·legi Sagrada Familia PJO, al barri de Benimaclet. Mentre, la àrdua cerca d’un nou local es duia a terme. I va tindre èxit finalment!
Benvolguda Engràcia:
No sé tú, però jo em trobe una pica paxuxa. Et conte; ja fa dies que em desperte amb l’artrosi aseguda al meu llit, esperan-me amb cara de pocs amics i, a la mínima, es llança a mossegar-me el genoll “como si no hubiera un mañana”.
Benvolguda Engràcia: D’un temps a esta part me venen al cap imatges i records de quan era menuda. Tindria uns set anys. Tenia una obsessió: col.locar-ho tot ordenadament per ordre alfabètic. Era una mania que alterava molt a ma mare ja que, si jo guardava alguna cosa mai, no es trobava on ma mare la guardava normalment.
Molt emocionada per l’ECO d’ahir. Resulta que el meu Pepito tenia coses que fer i me dugué abans d’hora al col.legi on assagen tots els de l’Orfeó. Esperant en la porta aparegué la Tere Núñez i Moi, el seu home. Quina alegria, em vaig enterar abans que ningú de qui actuava.
Aquest passat dijous 30 de gener, el trio Els 12 d’Estellés, conformat per Ximo Caffarena, Tere Núñez i Isabella Láuzara, ens interpretaven un meravellós programa al qual poguérem conéixer la música que Ximo Caffarena ha escrit sobre els poemes del llibre “Dotze cançons a Benicarló” de Vicent Andrés Estellés. L’equip ECO mantingué una xarrada prèvia al concert amb els protagonistes.
Quan encara ens estem recuperant del duríssim colp que ha suposat la DANA, que ha afectat d’una manera tan terrible al poble valencià, l’orfeó cantarà una obra que pot servir com a homenatge per a totes les persones damnificades per aquesta enorme tragèdia, la Simfonia Resurrecció de Mahler.
Jo he quedat a fer un cafenet amb una persona que me l’estime molt. La conec des que va entrar a l’Orfeó ja fa un grapat d’anys: Carla Sanmartín. Sí, la mateixa que va fer un ECO, per cert, fantàstic, a la seu de l’Orfeó, quan encara s’omplia de música l’escala de Bisbe Amigó.
València, 14 de juny de 2024 Benvolguda Engràcia: Els temps estan canviant molt ràpidament. M’han jubilat de la porteria, però no de les obligacions, és a dir, que puc estar en la vivenda a canvi de pegar-me la panxà diaria Saber més
La de vegades que l’Orfeó Valencià ha afrontat aquestes dues obres mestres com són els Requiem de Mozart i Fauré! Aquestes dues obres han acompanyat al cor al llarg de la seua història, però cadascuna té les seues particularitats, la qual cosa ens demostra la forma tan diversa en que es pot escriure una missa, en aquest cas una de missa de difunts.