Han pasado 3 años desde el momento en que una pandemia vino a paralizar nuestras vidas por un tiempo. Ahora, y bien fuerte, podemos decir que retomamos esos grandes retos que dejamos aparcados y de los que la Messa da Requiem de Verdi era en ese momento, y hoy lo vuelve a ser, un gran hito.
Quan l’any del 50 aniversari de l’Orfeó Valencià està arribant a la seua finalització, ens quedava per fer el que segurament seria l’acte més emotiu de tots els que hem completat en estos 12 mesos de celebració: un concert en el que es reuniran els orfeonistes actuals amb els antics orfeonistes, en un concert que juntarà més de 200 veus en l’escenari.
La historia de la música está llena de citas (a otros compositores u obras), autocitas (de obras propias que son evocadas por cualquier motivo en otras obras), firmas musicales (basadas en la identificación de las notas con las letras) así como «idées fixes» o melodías obsesivas. El caso de la universal melodía que conocemos como «Oda a la alegría» es bastante sorprendente.
«El Messies» torna a formar part del repertori nadalenc de l’Orfeó Valencià. Amb aquesta nova interpretació del 4 de gener a Llíria, seran ja 12 les vegades que l’ha cantat l’orfeó. En aquest article fem un recorregut per totes elles.
El 12 de maig de 1972, Jesús Ribera Faig alçava els braços per que els integrants fundacionals de l’Orfeón Navarro Reverter entonaren «Dindirindin». Es donava inici a una llarga trajectòria de música coral que culminà el 26 de maig de 2022, quan Josep Lluís Valldecabres, en el mateix escenari, alçava els braços per que els integrants actuals de l’Orfeó Valencià recordaren eixe màgic moment de fa 50 anys.
La figura de Mozart i, en concret, el seu Requiem, tenen un abans i un després de la pel·lícula Amadeus de Milos Forman. Però, que va passar realment amb la composició de l’obra i la mort del gran geni? Va estar present Salieri en eixos darrers moments de vida de Mozart? Ho contem seguidament i fem un recorregut per la relació del Requiem amb l’Orfeó Valencià.
Cinquanta «Retaules»! Es diu prompte, però el nostre estimat concert de Nadal arriba a la seua cinquanta edició. I és per això que rememorarem el que va ser primer Retaule de Nadal, tornant a cantar la primera i l’última peça que van sonar eixe 23 de desembre de 1972, i que es va convertir en la primera d’una sèrie imprescindible de concerts nadalencs que ens han acompanyat al llarg dels nostres 50 anys de història.
Quant afortunats som de que Johann Sebastian Bach ens deixara la seua música i expressara amb ella la seua sapiència, la creativitat, el pensament, la personalitat, la intel·ligència, la dolçor i el gust. Considerat com un dels millors músics de la història (si no el que més), és el creador de moltíssimes obres entre les que es troba l’Oratori de Nadal.
«El medi és el missatge” deia i, amb molta raó, McLuhan i és de debò. El missatge és l’alegria, el gaudi, la joia, l’esperança. Almenys per mí. I aquesta és una petita aproximació a la Novena simfonia del mestre Beethoven, que si tot va bé, tindrem l’ocasió de tornar a cantar en breu.
Aquesta obra envolta la vida quotidiana, amateur o professional de cantants, instrumentistes, directors, melòmans i públic en general a diferents nivells i en contextos diversos. La seua audició i/o interpretació s’embarga de sensacions impressionants.