Benvolguda Engràcia:
No sé tú, però jo em trobe una pica paxuxa. Et conte; ja fa dies que em desperte amb l’artrosi aseguda al meu llit, esperan-me amb cara de pocs amics i, a la mínima, es llança a mossegar-me el genoll “como si no hubiera un mañana”.
Benvolguda Engràcia: D’un temps a esta part me venen al cap imatges i records de quan era menuda. Tindria uns set anys. Tenia una obsessió: col.locar-ho tot ordenadament per ordre alfabètic. Era una mania que alterava molt a ma mare ja que, si jo guardava alguna cosa mai, no es trobava on ma mare la guardava normalment.
Molt emocionada per l’ECO d’ahir. Resulta que el meu Pepito tenia coses que fer i me dugué abans d’hora al col.legi on assagen tots els de l’Orfeó. Esperant en la porta aparegué la Tere Núñez i Moi, el seu home. Quina alegria, em vaig enterar abans que ningú de qui actuava.
Aquest passat dijous 30 de gener, el trio Els 12 d’Estellés, conformat per Ximo Caffarena, Tere Núñez i Isabella Láuzara, ens interpretaven un meravellós programa al qual poguérem conéixer la música que Ximo Caffarena ha escrit sobre els poemes del llibre «Dotze cançons a Benicarló» de Vicent Andrés Estellés. L’equip ECO mantingué una xarrada prèvia al concert amb els protagonistes.
Jo he quedat a fer un cafenet amb una persona que me l’estime molt. La conec des que va entrar a l’Orfeó ja fa un grapat d’anys: Carla Sanmartín. Sí, la mateixa que va fer un ECO, per cert, fantàstic, a la seu de l’Orfeó, quan encara s’omplia de música l’escala de Bisbe Amigó.
València, 14 de juny de 2024 Benvolguda Engràcia: Els temps estan canviant molt ràpidament. M’han jubilat de la porteria, però no de les obligacions, és a dir, que puc estar en la vivenda a canvi de pegar-me la panxà diaria netejant pati i escala, en fi, que si quieres lo Leer más
La nostra estimada Leocàdia ens conta els ECO dels últims mesos en les seues meravelloses Cròniques des de la porteria.
La nostra estimada Leocàdia ens fa reviure els ECO d’aquestos darrers mesos amb les seues «Cròniques des de la porteria».
La nova normalitat, per fi, ens ha portat de tornada els ECO. I, amb ells, les cròniques des de la porteria de la nostra estimada Leocàdia.
