ECO

La nostra estimada Leocàdia ens fa reviure els ECO d’aquestos darrers mesos amb les seues «Cròniques des de la porteria».

La nova normalitat, per fi, ens ha portat de tornada els ECO. I, amb ells, les cròniques des de la porteria de la nostra estimada Leocàdia.

Entrarem a la sala gran i, tirat pel piso d’una de les grades una borsa, fotos, un mocador; baix una tauleta amb un telèfon antic, d’eixos de disc amb els números, frascos de pastilles, una botella de güiski, un got i tot en penombra…

Aní al llit amb el cor i l’ànima plens de pau, el meu Pep, com sempre, bufant al llit, em vaig girar i vaig parlar amb la lluna fins que em vaig dormir. Demà serà un altre día i tinc que netejar el pati.

Ja s’ha dit en tantes i tantes ocasions que pot resultar pesante, però sempre hi haurà qui ho necessite sentir de nou i ho faré a petició de la nova Jefatura de Redacció de la revista, que em demana que parle de l’última sessió de l’ECO, per ser la que inaugurava la nova temporada i també anunciar una declaració d’intencions de cara al curs que començava del passat setembre. Aleshores, el que se’m demana avui es que parle, novament, de Les Nits de l’ECO.