Els pròxims dies 15 i 21 de desembre viurem uns dies molt especials. Per un costat, tornem a participar junt amb la Banda Municipal de València als concerts de nadal, i per altre, aquestes actuacions suposen la tornada de l’Orfeó Valencià al Palau de la Música més de 5 anys després.

Per Fernando Morales

Concerts de Nadal: Obres de R. Vaughan-Williams, P. Yon, L. Anderson, M. Nispen, C. Franck, J. S. Bach, F. X. Gruber. Orfeó Valencià; Josep Lluís Valldecabres, director. Vicente Antequera, barítono. Banda Municipal de València. Miquel Rodrigo i Tamarit, director. Divendres 15 de desembre de 2023. 19:30 hores. Dijous 21 de desembre de 2023. 19:30 hores. Sala Iturbi, Palau de la Música de València.

Després de més de 5 anys, l’Orfeó Valencià torna a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València. I ho farem per participar en dos esdeveniments molt especials: els concerts de nadal de la Banda Municipal de València. Seran dos actuacions amb entrades gratuïtes que caldrà retirar o bé per internet o bé de manera presencial en les taquilles del el Palau de la Música des de les deu del matí del dia de cada concert.

Ja fa més de 5 anys des de la darrera actuació de l’Orfeó Valencià al Palau de la Música. Va ser un 25 de maig de 2018 amb l’Orquestra de València dirigida per Ramón Tebar. En programa, repertori anglés: Els Planetes de Gustav Holst i Flos Campi de Ralph Vaughan-Williams.

I com si fora un cercle que es tanca, en aquestos nous concerts al Palau, anem a oferir com a plat fort una altra obra del compositor anglés Vaughan-Williams: Fantasia on Christmas Carols. Comptarem amb la col·laboració del baríton valencià Vicente Antequera, amb qui treballàrem recentment a la Novena simfonia de Beethoven a Cullera.

Notes sobre la «Fantasia on Christmas Carols» de Ralph Vaughan-Williams

La Fantasia on Christmas Carols del compositor anglés Ralph Vaughan-Williams va ser estrenada el 12 de setembre de 1912 al Festival dels Tres Cors a la Catedral de Hereford. Es tracta d’una obra en una única part o moviment, a la qual el compositor va utilitzar material procedent de nadales tradicionals angleses The truth sent from above (Heredfordshire Carol), Come all you worthy gentleman (Somerset Carol) i On Christmas night all Christians sing (Sussex Carol). També s’escolta material procedent d’altres cants de nadal, com The first Nowell.

Aquest material va ser recopilat pel compositor amb el seu col·laborador Cecil Sharp. Per a dotar de forma i unitat a la composició, Vaughan-Williams va ensamblar el material segons el seu característic estil harmònic, que normalment presenta un cert aire nostàlgic.

La Fantasia on Christmas Carols s’interpreta habitualment des de 1954 junt amb Hodie, la més gran composició simfònic-coral del compositor, estrenada a l‘esmentat festival eixe mateix any.

Un programa ple de color i alegria

El programa d’aquestos concerts es completa amb un variat repertori que omplirà de color i d’alegria el meravellós escenari del Palau de la Música. Obres com Gesù Bambino de Pietro Yon, A Christmas Festival de Leroy Anderson, The first Noël de Matthias van Nispern, Panis Angelicus de Cesar Franck o l’imprescindible Stille Nacht (Nit de Pau) de Franz Xaver Gruber en una versió diferent a la que cantem habitualment.

Però, no podem deixar de destacar l’altra obra d’especial significat d’aquestos concerts, el Dona nobis pacem, cor final de la majestuosa Missa en si menor, BWV 232 de Johann Sebastian Bach. Aquesta peça la volem dedicar a totes les víctimes de les guerres que, lamentablement, asolen en aquestos moments el món. A tots ells i als responsables que podrien parar aquestos conflictes els oferim aquest cant de pau, de recolliment, d’emoció i de humanitat.

Notes sobre «Dona nobis pacem» de la «Missa en si menor» de Johann Sebastian Bach

D’entre el immens catàleg de Johann Sebastian Bach, la Missa en si menor, BWV 232, destaca particularment. Es tracta d’una composició majestuosa en tots els sentits, per la seua grandiositat, per representar el cim musical d’un dels grans genis de tots els temps, però especialment, per ser una obra a la qual el compositor va dedicar els seus últims esforços.

Perquè Bach va dedicar els últims anys de la seua vida a reunir, ensamblar i donar unitat a una missa catòlica sobre la base d’una inicial missa luterana i altres peces d’obres prèvies. I és que gran part de la Missa en si menor és una paròdia, en el significat musical del terme, és a dir: una obra en la qual el compositor utilitza material propi d’altres composicions per a conformar una nova.

De fet, només 8 dels 27 números de la missa foren escrits expressament per ella, la resta provenien de composicions prèvies: El Sanctus, composat pel dia de Nadal de 1724, el Kyrie y el Glòria escrits en 1733 com a missa luterana pel nomenament de Federico Augusto II, Elector de Sajonia i rei de Polònia, amb el nom d’August III. La resta de l’obra, és a dir, el Credo, Sanctus (les parts restants) i Agnus Dei, foren completades als darrers anys de la seua vida, entre el 1747 i el 1749.

I d’entre aquestes parts ensamblades entre eixos dos últims anys, la majoria del material va ser reutilitzat de cantates prèvies, mentre que unes poques foren escrites per completar i donar cohesió a una obra a la qual Bach pensava com a un tot unitari.

El número final, Dona nobis pacem, reprén el tema que utilitza al Gratias agimus tibi del Glòria. No és un cor triomfal, sinò de sincer reconeixement. Com ens assenyala Douglas Amman, el Crucifixus queda remarcat com nucli del drama cristià, al estar situat a deu números tanto del Gratias como del Dona nobis, compartint música i reconeixement a Deu pel sacrifici.

El manuscrit de la Missa en si menor va passar a mans de Carl Philip Emanuel Bach i finalment va acabar en poder del musicòleg Hans Georg Nägeli en 1805. La primera publicació de l’obra va ser al 1833 titolada només com Missa, mentre que la primera edició anomenada com a Missa en si menor va ser al 1845. Malgrat que alguns defenen la possibilitat de que fora interpretada en vida de Bach a Viena, sembla que la primera interpretació va tindre lloc en 1835 a Berlín.

Nou anys després

Però aquesta no va a ser la primera vegada que l’orfeó participa en els concerts nadalencs de la Banda Municipal, la primera ocasió va arribar el 21 de desembre de 2014, en un concert dirigit pel que aleshores era director titular de la banda, Fernando Bonete Piqueras.

En eixa ocasió es varen cantar peces com el Cor d’esclaus de Nabucco de Verdi, Cantant al Nadal, El tamborilero, Dies de Nadal o Nit de Pau.