Quan encara ens estem recuperant del duríssim colp que ha suposat la DANA, que ha afectat d’una manera tan terrible al poble valencià, l’orfeó cantarà una obra que pot servir com a homenatge per a totes les persones damnificades per aquesta enorme tragèdia, la Simfonia Resurrecció de Mahler.

Gustav Mahler: Simfonia n. 2 «Resurrecció». Lorena Valero, mezzosoprano; Laura Cruz, soprano. Orfeó Valencià; Josep Lluís Valldecabres, director. Orquestra Simfònica ESMAR. Director: Pascual Cabanes. Auditori de Torrent. Divendres, 6 de desembre de 2024. 19:00 hores. Auditori de Cullera. Dissabte, 7 de desembre de 2024. 19:30 hores.

Entrades per a Torrent

Entrades per a Cullera

Per Fernando Morales

El moment pel que estem travessant no podia ser més adequat per a que l’Orfeó Valencià cante per primera vegada la Simfonia nº 2 «Resurrecció» de Gustav Mahler. Perquè si existeix una obra que puga descriure una tragèdia, un procés de dol i acabar amb un cant final de reconstrucció, renaixement i resurrecció, eixa és sense dubte aquesta obra.

Els concerts arribaran els dies 6 i 7 de desembre a Torrent i Cullera, dues localitats afectades per aquesta catàstrofe, i en ells l’orfeó cantarà junt amb l’Orquestra Simfònica ESMAR dirigida per Pascual Cabanes i les solistes Lorena Valero i Laura Cruz.

La música de Mahler, en general, té la qualitat de despertar emocions molt personals tant en músics com en oïents. Com exemples per ilustrar els efectes que produeix la música de Mahler ens poden servir els testimonis de dos companys orfeonistes, Xema Zapater i Ferran Català (els podeu vore clicant ací en el minut 52 del documental «50 años de la vida del Orfeó» de Clara Muñoz): «Encara em surten les llàgrimes quan cante la Vuitena Simfonia» diu Zapater, mentre que Ferran Català afegeix: «Jo no sé què té la Vuitena de Mahler que em resulta tremendament emotiva des del punt de vista armònic, i em vaig posar a plorar d’una manera que no podia evitar… i no sé per què«.

Ells parlen de la Vuitena, que cantaren al 2017 amb l’Orquestra de València, però el cas concret de la Segona destaca particularment pel seu gran poder suggestiu i commovedor. L’abast de l’obra és tal que es podria fer un paralel·lisme amb la Resurrecció i la situació per la que estem travessant els valencians després de la dramàtica experiència amb la recent DANA:

1- Una marxa fúnebre d’enormes dimensions i d’una càrrega dramàtica molt intensa, plena de laments, crits, plors, però també de moments de llum i esperança.

2- Un moviment de nostàlgia pels records dels moments feliços de la vida passada.

3- El retrat grotesc i deformat que il·lustra la incapacitat humana d’aprendre de les experiències i, per tant, tornar a caure en les mateixes errades.

4- Un xiquet o xiqueta que canta inocentment la seua arribada al cel.

5- Un monumental moviment de lluita entre la foscor i la llum però que finalitza amb el triomf absolut d’una nova vida.

Podria servir com un relat dels esdeveniments que hem viscut amb un final que parla de l’esperança d’un renaixement després d’aquesta tremenda desgràcia?

La música de Mahler té una extraordinària capacitat d’adaptació a circumstàncies molt diverses. Mahler, en la Segona, parla d’altres coses, generals i personals. Les generals, plasmades explícitament en el programa de la simfonia, les personals desemmascarades pels especialistes en la seua música. Però per a nosaltres poden significar, en els mesos finals de 2024, una altra cosa ben concreta.

Un bon exemple del poder aclaparador que té aquesta simfonia pot ser el de Gilbert Kaplan, un broker neoyorquí a qui li va canviar la vida en 1965. No sabia res ni tenia cap interés en la música de Mahler, però un amic que va notar la depressió per la qual travessava li va arrastrar literalment a l’assaig general de la Segona que Stokowski dirigia al dia següent en el Carnegie Hall.

La impressió que la simfonia li va provocar va fer que abandonara la seua vida d’inversor multimilionari en Manhattan per a consagrar-se a l’estudi i difusió de la Resurrecció per tot el món. Va fundar la Kaplan Foundation i es va convertir en el primer director amateur en dirigir a orquestres professionals com la Filharmònica de Viena en llocs com el Festival de Salzburg. Evidentment, l’obra que va dirigir i grabar en nombroses ocasions no va ser altra que la Segona simfonia de Mahler. Cliqueu ací per saber més coses de Gilbert Kaplan.

Cantar aquesta obra serà una experiència inoblidable per a molts orfeonistes, i com passa habitualment, un moment d’enorme emoció per a les persones que acudisquen a gaudir d’aquesta obra tan especial:

Wieder aufzublühn wirst du gesät! (Per a tornar a florir has estat sembrat!)

Hör auf zu beben! (Deixa de tremolar!)

Bereite dich zu leben! (Disposa’t a viure!)

Mit Flügeln, die ich mir errungen, in heissem Liebesstrebem, werd’ ich entschweben! (Amb ales que he conquerit, en ardent afany d’amor, alçaré el vol!)