«És una gran satisfacció vore que fas feliç a la gent que ve als nostres concerts»

Manuel Genés, tenor

Per Fernando Morales

El bon humor, la simpatia i el companyerisme són algunes de les virtuts que atresora Manuel Genés, integrant de la corda de tenors, que ja porta més d’una dècada gaudint del plaer de cantar en l’Orfeó Valencià i amb el que parlem de la seua trajectòria al nostre cor.

-Com començà la teua vinculació amb el món coral?

-Fins al 9 anys havia cantat a la Coral Juan Bautista Comes, un cor de xiquets dirigit per José Roca, i amb el que vaig tindre l’experiència de poder fer actuacions importants, com la Missa d’Infants. Cantàrem a Santiago de Compostel·la, al Teatre Real de Madrid dirigits per Enrique García Asensio, i fins i tot gravàrem un LP, estic parlant ja de fa molt de temps, allà per finals dels anys seixanta. Després d’això, em vaig passar anys sense cantar, va ser una assignatura pendent que vaig tindre, fins que vaig incorporar-me a la Coral José Roca, però era un cor que no era comparable a l’orfeó.

-I de seguida arribes a l’Orfeó…

-Jo el coneixia, però vaig anar a vore a l’orfeó fer un Requiem de Mozart i em vaig enterar de que, a banda de fer-ho meravellosament, havia actuat amb Lluís Llach, un dels meus ídols de joventut. Arran d’això em vaig posar en contacte per fer la prova d’accés.

-Quan va ser eixa prova?

-Va ser a l’any 2011. Josep Lluís Valldecabres em va fer la prova i vaig encetar un periode en el qual assajava però sense prendre part als concerts. Recorde que em va impresionar molt el mestre, Josep Lluís, que era capaç de fer totes les veus… encara ho fa! i a banda és un gran pedagog, però també el luxe que és comptar amb Jesús Debón a tots els assajos, això és una meravella. Finalment, vaig convertir-me en orfeonista cantant per primera volta en una Ronda a la Verge.

-Què significa per a tu l’Orfeó?

-Per a mí és una gran il·lusió vore a la gent feliç quan et ve a vore cantar, i compartir les actuacions amb altres persones, i per a mí ha suposat complir un somni que va estar molts anys aletargat per el temps en que no vaig cantar. Sóc una persona oberta, i això em facilita les coses a l’hora de relacionar-me amb la resta de companys, i vindre és una manera de desconectar del dia a dia i l’oportunitat de fer amics de veritat.

-Quines actuacions amb l’Orfeó recordes?

–Marina va ser un espectacle, per a mí la primera vegada que feia una sarsuela amb participació escènica, i va servir perque s’ajuntàrem tots perque foren moltes hores d’assaig i tinguèrem moltes anècdotes. Però per a mí els requiems són fonamentals: Verdi, Brahms, Fauré… són els que més m’omplin.

-Com ha canviat l’orfeó en estos anys?

-La vida en general ha canviat, i últimament encara més, i l’orfeó ha sabut adaptar-se a les circunstàncies de la manera menys traumàtica possible. Ara és un moment d’agafar forces i tirar endavant per a fer tot el que haja de vindre, que espere que siga prou.