Mites i llegendes del «Requiem» de Mozart, l’obra més cantada per l’Orfeó Valencià

Publicado por admin en

La figura de Wolfgang Amadeus Mozart i, en concret, el seu Requiem, tenen un abans i un després de la pel·lícula Amadeus de Milos Forman. Però, que va passar realment amb la composició de l’obra i la mort del gran geni? Va estar present Antonio Salieri en eixos darrers moments de vida de Mozart? Ho contem seguidament i fem un recorregut per la relació del Requiem amb l’Orfeó Valencià.

Per Fernando Morales

Mozart: Requiem en re menor, KV 626. Orfeó Valencià, Josep Lluís Valldecabres, director.

Templo de Santa María de Requena. 9 d’abril de 2022. 19:30 hores: més Laudate Dominum, Ave verum corpus. Montserrat Martí, soprano; Beatriz Gimeno, contralto; Alain Damas, tenor; Luis Santana, baix. Orquesta Filarmónica Fundación Ciudad de Requena. Francisco Melero, director. Església de Sant Esteve, València. 12 d’abril. 20:00 hores: més Ave verum corpus, Himne Nacional d’Ucraïna, Stabat Mater (Pergolesi) amb la Coral Corremon de l’Orfeó Valencià Infantil. Teresa Albero, soprano; Yulia Safonova, contralto; David Ferri, tenor; Vicente Antequera, bajo. Músics per la Pau. Sergio Sáez, director.

Quan han passat 38 anys des de la estrena i consagració internacional al rebre 8 premis Oscar, es pot afirmar que la pel·lícula Amadeus ha servit per a acostar la figura de Wolfgang Amadeus Mozart a un dels llocs d’honor que han d’ocupar els grans genis de la història de la humanitat.

Més enllà de «concessions» més o menys estúpides, com el de l’absurda rialla del protagonista, construir un personatge cinematogràfic, amb tot el que això representa, i mantindre una base de qualitat i rigorositat mínima combinada amb les necessàries «llicències poètiques» per fer atractiu el personatge per a les masses, és el principal element que ha fet que aquesta pel·lícula continue sent un referent «popular» per a conéixer al gran compositor austríac.

Ara que l’Orfeó Valencià torna a oferir el Requiem en re menor, KV 626, és un bon moment per a repassar eixa meravellosa escena final del film, on Mozart (Tom Hulce) dicta a Salieri (Frank Murray Abraham) diversos fragments d’aquesta emocionant i pòstuma missa de difunts.

Qui va encarregar aquesta missa de difunts?

A la pel·lícula, el misteriós personatge embossat sota una capa negra i una terrorífica màscara seriosa d’un costat i alegre per l’altre que encarrega a un feble i trastornat Mozart una missa de difunts és Salieri. Però què va passar realment?

Està demostrat que el misteriós personatge que va fer l’extravagant encàrrec va ser Franz Anton Leitbeg, músic al servei del comte Franz von Walsegg. La jove esposa del comte havia mort en febrer de 1791 i el comte volia que un compositor contrastat escriguera una missa de difunts per tal de dirigir-la al seu castell i fer-la passar com a pròpia.

No era la primera volta que aquest aristòcrat feia un encàrrec per fer-se passar davant els seus amics com a compositor de grans obres. Finalment, Franz von Walsegg va dirigir en desembre de 1793 al seu castell el Requiem que havia encarregat per honrar la memòria de la comtessa morta.

Va participar Antonio Salieri en la composició del Requiem?

Absolutament en res. L’escena presentada a la pel·lícula és una «dramatització» completa. Els manuscrits del Requiem corresponen a la mà del mateix compositor i la de dos dels seus alumnes: Joseph Eybler i Franz Xaver Süssmayr.

La vídua del compositor, Konstanze Weber, necessitada de cobrar l’encàrrec, va demanar a Eybler la finalització del Requiem, que el propi Mozart, conscient de la seua feblesa, havia planificat prèviament amb els seus alumnes favorits en assajos amb indicacions tècniques i musicals.

Eybler va treballar en el Domine Jesu Christe, però abrumat per la responsabilitat de completar l’obra d’un geni va renunciar prompte, la qual cosa va motivar que finalment fora Süssmayr qui es posara mans a l’obra per completar tot el que restava: Hostias, Sanctus/Benedictus, Agnus Dei i Communio.

Süssmayr va fer servir material d’altres composicions del mestre i va utilitzar material previ de l’obra, així com contribucions pròpies realment inspirades, de manera que el Requiem no presenta una caiguda massa exagerada de qualitat als números finals completats per l’alumne.

On naix aquesta «teoria de la conspiració»?

El camí que desemboca en la pel·lícula de Milos Forman naix a un periòdic vienés que va recordar que algú va xiular sonorament durant l’estrena de Don Giovanni. Quan el públic es va girar a mirar d’on provenia el xiulet, es va veure Salieri abandonant presurosament la sala.

A partir d’eixe article, el gran escriptor rus Aleksander Pushkin, va escriure a 1832 un xicotet poema anomenat inicialment «L’enveja» i que posteriorment rebria el nom «Mozart i Salieri». A finals de segle, Nikolai Rimski-Korsakov va escriure una òpera en un acte amb el mateix nom basada en l’obra de Pushkin.

Seria a l’any 1979 quan el dramaturg Peter Shaffer presentà l’obra Amadeus, que va obtindre un clamorós èxit tant en Londres com a Nova York, i que estava basada remotament en el poema pushkiniano. A l’obra del rus, Salieri enverina la beguda de Mozart en una posada mentre els dos conversen sobre les composicions del salzburgués. A l’obra de teatre, l’acció és molt semblant a la presentada per Forman a la oscaritzada producció cinematogràfica de 1984.

Primera interpretació del Requiem. Teatre Principal de València, 11 de novembre de 1976

La estreta relació entre l’Orfeó Valencià i el Requiem de Mozart

El Requiem de Mozart és la peça simfónic-coral que més voltes ha cantat l’Orfeó Valencià. Amb aquestes dues noves cites, seran ja 17 les ocasions en les que les veus del nostre cor han donat vida a aquesta meravellosa partitura. Darrere d’aquesta obra apareix la Simfonia nº 9 de Beethoven, que el cor ha cantat en 12 ocasions, superant amb el concert que es va fer el passat 30 de desembre a Castelló a El Messies de Haendel, que ha sigut abordat per l’orfeó en 11 ocasions. Molt lluny queden ja unes altres grans peces del repertori, com el Requiem de Fauré, que ha sigut cantat en 5 ocasions.

I és que el Requiem de Mozart va ser la primera ocasió en la que el en eixe moment anomenat Orfeón Navarro Reverter va donar el salt al gran repertori. Els més veterans del cor encara recorden amb emoció eixa primera interpretació, que va tindre lloc l’11 de novembre de 1976 al Teatre Principal de València, en un concert que es repetí el dia 13 a Santa Caterina i que comptà amb les solistes Carmen Bustamante, Alicia Nafé, Julián Molina y Joan Pons, la en eixe moment anomenada Orquesta Municipal de Valencia, tots dirigits per Pedro Pirfano.

Haurien de passar 22 anys fins que el Orfeón Navarro Reverter tornara a apropar-se a aquesta obra mestra. Serien tres concerts entre el 7 i el 9 d’abril de 1998 amb els solistes Pilar Esteban, María de los Llanos, Fermín Montagud i Francisco Valls amb l’Orquestra d’Ahrensburg dirigits per Frank Löhr. Els concerts tingueren lloc a la Col·legiata de Gandia, Església de Santiago de Villena i el Teatre Principal de Requena.

A l’any 2002 es faria per primera volta al Palau de la Música de València, ja com Orfeó Valencià Navarro Reverter. Un 8 d’abril amb intérprets cent per cent valencians: Minerva Moliner, Cristina Faus, Eduardo García Sandoval y David Menéndez, amb l’Orquestra del Conservatori dirigits per Vicente Balaguer.

Cartel per al concert en Requena

Al 2005 arribaria la primera volta que Josep Lluís Valldecabres ens dirigiria el Requiem. Amb l’Orquestra Ciutat d’Elx, al Gran Teatre de la ciutat de les palmeres, i amb solistes com María José Martos, Luisa Maeso, el tristament malograt José Ferrero i Carlos López Galarza. A l’any següent Joan Cerveró i l’Orquestra Simfònica de València compartirien amb el cor el concert al Teatre Serrano de Gandia, en la que va ser la primera volta que la nostra estimada Erika Escribá apareixeria com a solista.

Només uns mesos després, el 10 de novembre de 2006, arribava un dels concerts més assenyalats de la història de l’orfeó, al presentar-se amb aquesta obra al Palau de la Música de València amb solistes de la talla de Ainhoa Arteta, Caterine Wyn-Rogers, Christoph Strehl o Alan Titus, amb l’Orquestra de València dirigida per Yaron Traub.

Ocasions posteriors ens portarien a col·laborar amb l’Orquesta Sinfónica Española y Bernardo Adam Ferrero en 2010 a l’Església de Santa Maria del Mar de València, la Orquesta Clásica Santa Cecilia dirigida per Rubén Gimeno a l’any 2011 amb un cor participatiu, fins a arribar a les més recents aparicions a l’any 2018 a Godella i València i l’Orquestra del Casino Musical de Godella dirigida per Pilar Mor i les que ens han dirigit a l’any 2020 Cristóbal Soler a Cullera i Henrie Adams a Castelló.


0 comentarios

Deja una respuesta

Marcador de posición del avatar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.