Un concert ple d’emocions per celebrar els 50 anys de l’Orfeó Valencià

Publicado por admin en

Per Fernando Morales

El 12 de maig de 1972, Jesús Ribera Faig alçava els braços per que els integrants fundacionals de l’Orfeón Navarro Reverter entonaren «Dindirindin». Es donava inici a una llarga trajectòria de música coral que culminà aquest passat 26 de maig de 2022, quan Josep Lluís Valldecabres, en el mateix escenari d’aquell mític concert, alçava els braços per que els integrants actuals de l’Orfeó Valencià recordaren eixe màgic moment de fa 50 anys.

Fotografia prèvia al concert del 50 aniversari, realitzada per Clara Muñoz

Va ser un concert ple d’emocions. Amb reencontres, personals i musicals. Amb reconeixements i discursos. Però sobre tot, amb música. Les quasi 250 persones que ompliren el Saló del Tron de l’Aquarterament de Sant Domènec assistiren en directe a un esdeveniment que passarà a la història de l’Orfeó Valencià.

Entrega de la placa als familiars de Jesús Ribera

L’acte va començar amb unes paraules a càrrec del president de l’Orfeó Valencià, Juan Antonio Toboso, amb les quals va recordar la figura inoblidable i molt estimada de Jesús Ribera Faig. Els seus fills, María Carmen y Jesús Ribera Ferrando, recolliren una placa d’agraïment, un xicotet homenatge a una figura imprescindible en els primers anys de d’Orfeó. Per als orfeonistes que compartiren anys en l’Orfeón Navarro Reverter, però també per als que no coincidiren amb ell, va ser molt emocionant recordar la figura del que va ser primer director del cor, entre els anys 1972 y 1986.

A continuació se li va entregar una placa de reconeixement a Jesús Debón Alcodori. El nostre pianista acompanyant des de fa més de 30 anys la va recollir davant l’emoció de tots els assistents, i especialment de les persones que cada assaig i cada concert comparteixen l’apassionant experiència de la música amb aquest meravellós músic, que a més, és una persona extraordinària.

Si emocionant va ser l’entrega de la placa a Jesús Debón, encara ho va ser més la que se li va donar al nostre director, Josep Lluís Valldecabres. Des de 1986 al front de l’orfeó, continua impartint un magisteri musical incomparable, i tots els presents li ho reconeixeren amb grans i sentits aplaudiments. Van ser uns moments d’especial intensitat, que serviren per calfar motors per a abordar un concert amb obres escollides per la seua significació per a l’Orfeó Valencià.

El concert va començar amb la mateixa peça amb que va iniciar l’Orfeón Navarro Reverter aquesta història: «Dindirindin», villancico anònim del Cançoner de Palacio del segle XV. Seguidament, l’orfeó va desgranar les huit veus del «Crucifixus» de la Missa Sancti Christophori del compositor italià Francesco Lotti. La violonchelista Glòria Aleza va acompanyar aquesta peça junt al piano de Jesús Debón.

A continuació, l’Orfeó Valencià va cantar l’adaptació coral de Bierey del primer moviment de la Sonata «Clar de Lluna» de Beethoven. Aquesta peça, anomenada Kyrie, va ser la primera obra que assajà l’Orfeó Valencià quan tornaren els assajos al mes d’octubre de l’any 2020, en plena pandèmia.

Una altra peça important de les que es prepararen als assajos de la pandèmia ha sigut l’Ave Maria de Melchor Gomis sobre un estudi per a piano de Bertini, i de la qual Josep Lluís Valldecabres ha realitzat la adaptació coral.

Seguiren quatre obres que han acompanyat al llarg de molts anys a l’Orfeó Valencià: La Carità de Rossini per a cor de dones, amb la magnífica intervenció solista de Marta Campoy, Abendlied del compositor alemà Rheinberger, Geistliches Lied de Brahms i Cantique de Jean Racine de Fauré.

A continuació, dues obres populars que també han sigut molt assenyalades durant els 50 anys de l’Orfeó Valencià, la Cançó de Batre de l’alacantí Òscar Esplà i Dana Dana, obra popular hongaresa recollida per Lajos Bárdos.

Un altre moment imprescindible en la història de l’Orfeó Valencià va ser la grabació i posterior escenificació de l’Atlàntida, òpera pòstuma de Manuel de Falla, completada per Ernesto Halffter, i que amb els directors Edmon Colomer i Josep Pons, es va convertir en un dels moments més importants en aquestos 50 anys, especialment en les escenificacions que es realitzaren al Festival Internacional de Granada amb muntatge de La Fura dels Baus. Al concert es va cantar el cor final, La Nit Suprema, amb la participació de l’oboista Joan Enric Broseta i la violonchelista Glòria Aleza.

L’Orfeón Navarro Reverter va descobrir el compositor italià Emil Cossetto en la primera eixida a l’estranger que el cor va fer a l’any 1973. A la localitat transalpina de Loreto, els primers integrants de l’Orfeón Navarro Reverter visqueren una experiència molt enriquidora i es portaren diverses obres, entre elles, algunes d’Emil Cossetto.

A continuació es va disfrutar del colorisme del Sanctus Turc de La Mandràgora de Josep Lluís Valldecabres, amb participació solista de Fernando Morales a la darbukka, Joan Enric Broseta a l’oboè i Ximo Caffarena a la percussió, abans de recordar La porta de la natura, composició de Jesús Debón, amb el propi compositor al piano.

Per a finalitzar el concert es va cantar la màgica composició de Morten Lauridsen, Sure on this shining night, el swing irresistible de My bird of paradise de Irving Berlin, i el bolero Contigo en la distancia de César Portillo de la Luz, amb Gema Rubio com a solista, i que l’Orfeó Valencià va grabar en un vídeo participatiu durant la pandèmia. Finalment, com a obra fora de programa es va cantar Il carnevale de Rossini.


1 comentario

Mayte Esteve · mayo 30, 2022 a las 3:45 pm

Muy bien, Fernando. Excelente crónica. Así fue y así lo vivimos.

Deja una respuesta

Marcador de posición del avatar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.