Que la música ens unisca i no s’apague mai

Publicado por admin en

Tots estem patint les dures conseqüències que ens està portant un bitxet: el Covid-19. Per causa d’aquest enemic invisible i silenciós el nostre entorn, el nostre dia a dia, la nostra vida s’ha vist frenada per complet.

Des de l’equip que s’encarrega de la confecció de la nostra publicació digital “Sempre Cantant” ens hem decidit a publicar el número que teníem preparat per a la primera quinzena de març, just abans de concloure els assajos del que era el nostre següent concert: el Requiem de Verdi a Requena el 4 d’abril.

Evidentment, aquest concert tan desitjat per tots s’ha vist ajornat sense data, així com totes les activitats que teníem previstes a l’Orfeó Valencià, com els assajos que també s’han vist suspesos sense data.

Per tal de mantindre l’activitat tal qual estava fins al moment previ d’aquesta terrible crisi, hem mantingut tots els continguts que anava a tindre la revista, incloent-hi un article dedicat a la gran obra verdiana que, evidentment, no es farà en les dates que estaven previstes.

Al present número de “Sempre Cantant” podreu trobar altres articles, com un reportatge al que parlem amb Vicente Esteve, una de les persones de les que va sorgir la idea de fundar un cor, i amb qui reviurem històries, anècdotes i circumstàncies que envoltaren la fundació del nostre Orfeó Valencià.

També tenim noves entregues de les nostres habituals seccions: un nou número de “Miccionario” a la que podrem gaudir del bon humor i la simpatia del nostre company Ricardo Felis, així com de la secció “Barrocos poco conocidos” amb la que José Vicente Enguídanos ens descobreix un nou compositor d’aquell fantàstic període, o una entrevista molt interessant de la secció “Nosaltres els orfeonistes” amb el company José Manuel Fernández de la corda de baixos, així com les meravelloses cròniques de Leocàdia, que ens permetran reviure els dos darrers i meravellosos ECO que gaudírem al mes de febrer: amb Àngeles López Artiga i Teresa Albero junt amb Francisco Cholbi.

Que la música ens unisca i que no s’apague mai. Una forta abraçada per a totes i tots.

Categorías: Editorial

0 comentarios

Deja una respuesta

Marcador de posición del avatar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *