Jo he quedat a fer un cafenet amb una persona que me l’estime molt. La conec des que va entrar a l’Orfeó ja fa un grapat d’anys: Carla Sanmartín. Sí, la mateixa que va fer un ECO, per cert, fantàstic, a la seu de l’Orfeó, quan encara s’omplia de música l’escala de Bisbe Amigó.
València, 14 de juny de 2024 Benvolguda Engràcia: Els temps estan canviant molt ràpidament. M’han jubilat de la porteria, però no de les obligacions, és a dir, que puc estar en la vivenda a canvi de pegar-me la panxà diaria netejant pati i escala, en fi, que si quieres lo Leer más…
La nostra estimada Leocàdia ens conta els ECO dels últims mesos en les seues meravelloses Cròniques des de la porteria.
La nostra estimada Leocàdia ens fa reviure els ECO d’aquestos darrers mesos amb les seues «Cròniques des de la porteria».
La nova normalitat, per fi, ens ha portat de tornada els ECO. I, amb ells, les cròniques des de la porteria de la nostra estimada Leocàdia.
Aní al llit amb el cor i l’ànima plens de pau, el meu Pep, com sempre, bufant al llit, em vaig girar i vaig parlar amb la lluna fins que em vaig dormir. Demà serà un altre día i tinc que netejar el pati.
Ja s’ha dit en tantes i tantes ocasions que pot resultar pesante, però sempre hi haurà qui ho necessite sentir de nou i ho faré a petició de la nova Jefatura de Redacció de la revista, que em demana que parle de l’última sessió de l’ECO, per ser la que inaugurava la nova temporada i també anunciar una declaració d’intencions de cara al curs que començava del passat setembre. Aleshores, el que se’m demana avui es que parle, novament, de Les Nits de l’ECO.
