Assajar en temps de pandèmia

Publicado por admin en

Per Fernando Morales

Aquestos mesos han estat una prova molt dura per a tots. Hem viscut experiències que ningú no s’haguera pogut imaginar fa només 12 mesos. Hem vist com la nostra relació amb els nostres amics, familiars i companys s’ha vista seriosament alterada, quan no en els més tristos casos, hem assistit apenats a la despedida de moltes persones estimades.

Sopranos i contralts durant l’assaig de l’1 d’octubre de 2020

A nivell musical, l’Orfeó Valencià va interrompre la seua activitat des de l’últim assaig «normal», celebrat el dimarts 10 de març. Estàvem immersos en la preparació del concert que devíem donar a Requena al mes d’abril de la impressionant i majestuosa Messa da Requiem de Giuseppe Verdi. La darrera fuga del Libera me va erigir-se, sense saber-ho, en l’últim moment de cant compartit amb els nostres companys en molts mesos.

Des d’eixe moment, les nostres veus varen callar. Només poguérem reunir-nos per a cantar conjuntament i de manera virtual Contigo en la distancia, gràcies a la perícia i paciència del nostre admirat company Jaime Gómez. Publicàrem tres vídeos per homenatjar als malalts i difunts que aquesta maleïda malaltia estava deixant pel camí… Era només una xicoteta finestra per tractar de retrobar-nos amb la nostra passió: la música.

1 d’octubre: Primer assaig després del confinament

Al mes de setembre, les xifres de la pandèmia ens obrien les portes a cors, orquestres i demés agrupacions culturals a cel·lebrar -mantenint unes rigoroses mesures de seguretat- activitats com els assajos, inclús, en el cas dels més atrevits, la cel·lebració de concerts.

Amb tal perspectiva a l’horitzó, la Junta Directiva de l’Orfeó Valencià va preparar el local per tal de que poguérem tornar als assajos amb totes les mesures de seguretat indicades per les autoritats sanitàries.

Es varen moure les grades per col·locar-les a la major distància possible i es marcaren els llocs on els orfeonistes podien mantenir les distàncies per complir amb la ja famosa «distancia de seguridad». D’aquesta manera i amb les dimensions del nostre local, només podia assajar un màxim de 25 orfeonistes en cada torn sense comptar al nostre director i al nostre pianista.

Va ser d’eixa manera com es va consultar als orfeonistes si consideraven possible i tenien la il·lusió de tornar a assajar per tal de preparar les venideres actuacions del cor al mes de desembre. La resposta va ser majoritàriament afirmativa, amb la qual cosa, al voltant de 50 persones havien expressat la seua intenció de, respectant escrupolosament totes les mesures de seguretat, tornar a cantar amagats darrere d’una mascareta FFP2.

I, finalment, tras un primer ajornament per motiu d’unes mesures noves adoptades per les autoritats, el nostre director Josep Lluís Valldecabres va convocar 15 orfeonistes per fer una xicoteta prova que ens llevara els dubtes que tots mostràvem en torn a la viabilitat dels assajos en eixes condicions.

El dijous 1 d’octubre a les 20:30 hores ens retrobàvem 15 orfeonistes amb la partitura «Kyrie» adaptada per Gottlob Benedict Bierey a partir del primer moviment de la Sonata per a piano nº 14 en do sostingut menor, op. 27 nº 2 «Quasi una fantasia» de Ludwig van Beethoven.

Va ser només un assaig de quinze minuts, però que ens va servir per demostrar-nos que era possible preparar concerts en eixes condicions. I a partir d’eixe moment, Josep Lluís Valldecabres va distribuir grups d’assaig en dos torns cada dimarts i dijous per preparar les nostres actuacions.

Tots els que participàrem en aquell primer assaig tras el confinament coincidírem en la mateixa apreciació: va ser molt emocionant.

24 de novembre: Primer assaig col·lectiu

Passaren les setmanes i els treballs avançaven, però era necessari realitzar assajos conjuntament. Va ser d’eixa manera com es varen buscar llocs suficientment grans i ventilats per poder efectuar assajos conjunts dins d’una mena de «nova normalitat«.

Imatge de l’assaig del 24 de novembre a l’Esglèsia de Santa Cecília

Per mediació del nostre company Zvonimir Ostroic, vàrem poder reunir-nos a l’Esglèsia de Santa Cecília, lloc que reuneix les condicions necessàries per estar reunits mantenint les distàncies. Va ser el 24 de novembre i a eixe assaig fèrem un treball centrat en el Requiem de Mozart.

Però eixe primer assaig col·lectiu va ser només el primer, ja que des d’aleshores ens vàrem tornar a reunir conjuntament a la nostra estimada Esglèsia de San Antonio de Padua, a la que una vegada més, podíem tornar gràcies a la sensibilitat i col·laboració del seu pàrroc.

Ja dins del mes de desembre d’aquest fatídic any 2020 continuem endavant amb la nostra música, malgrat les dificultats per la delicada situació sanitària a la que encara ens trobem immersos. Solament desitgem que el nou any 2021 siga l’any del retrobament amb la nostra vida, la del retrobament amb els nostres amics, companys i familiars. I que la música mai s’apague.


0 comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *