Aquestos mesos han estat una prova molt dura per a tots. Hem viscut experiències que ningú no s’haguera pogut imaginar fa només 12 mesos. Hem vist com la nostra relació amb els nostres amics, familiars i companys s’ha vista seriosament alterada, quan no en els més tristos casos, hem assistit apenats a la despedida de moltes persones estimades.
Maldito coronavirus. Llevamos ya un mes de encierro domiciliario y la falta de contacto físico con el mundo exterior se echa cada vez más de menos. No así el contacto virtual, que se ha multiplicado exponencialmente. Y de repente parece que nos falta tiempo con la ingente oferta de contenidos. Como me comentaba un buen amigo: «Te pones a no hacer nada y es un no parar».
Fa poc més de tres mesos el nostre Orfeó estava preparat per als assajos del Requiem de Verdi. Interpretava Messiah de Händel, així com el Retaule de Nadal. No és possible!: què recent i què lluny ens queda tot això, veritat?…
Tancats a casa hem pogut retrobar-nos amb moltes coses que tenim al nostre dia a dia. Per això, un matí vaig pensar en la idea de proposar un repte Beethoven des del confinament. L’anomenàrem «Beethoven des de casa» i tot el que segueix és el que compatírem en els més durs dies de confinament.
Año 2020. Se cumplen 250 años del nacimiento de Beethoven. Todas las orquestas y coros del mundo habían inundado sus programaciones con su obra, ¿quién nos iba a decir que tanta celebración se iba a ver deslucida por culpa de la maldita crisis de la COVID-19?